Reflexions d'Actualitat

REFLEXIÓ INTERNACIONAL

2009-06-18T18:31:00.000+07:00

Les històriques relacions entre Estats Units i Israel es troben a la corda fluixa. Les desavinences entre les noves administracions d’ambdós països fan pensar en una creixent crisi entre Washington i Jerusalem. El president nord-americà, Barack Obama, ocupà la Casa Blanca fa menys de mig any i Benjamin Netanyahu, el primer ministre d’Israel, va instaurar el seu govern conservador fa escassos dos mesos. No obstant, l’amistat entre els seus països es remunta a molts anys enrere i l’actitud que han mostrat aquestes setmanes posa en dubte la bona entesa entre els dirigents.
Obama és un president d’història. La seva arribada a la presidència no ha deixat indiferent a ningú. Amb la intenció de trencar amb tota l’herència que li ha deixat Bush, ara la seva acció política es basa en un apropament amb el món àrab i musulmà.
Durant el seu discurs a El Caire, el President dels Estats Units va recordar els "profunds vincles que uneixen el seu país amb Israel i el patiment del poble jueu a través de la història, però també el patiment del poble palestí i la necessitat de trobar una solució de dos estats per dos pobles". Aquest parlament no dista molt dels antics dirigents nord-americans, com Clinton, que propicià varis encontres entre els pobles en conflicte a favor d’una aposta per la pau, el cas de Wye River i els 14 dies a Camp David en són un exemple. Tanmateix, per Obama, que no s’ajusta al motlle dels presidents que l’han precedit, la tragèdia palestina té més importància en la seva postura sobre Orient Mitjà; i aquest és el punt que preocupa al primer ministre d’Israel, que veu com el seu gran aliat s’allunya de la postura tradicional.
La intenció d’Obama, que no rebutja els acords anteriors del seu país relatius a la seguretat d’Israel, és que el poble de Netanyahu suspengui la construcció de nous assentaments, es retiri dels territoris ocupats per afavorir la creació d’un Estat palestí, amb Jerusalem oriental com a capital, i faci les paus amb Síria.
Amb la proclamació de Netanyahu, l’opinió política internacional i l’esquerra d’Israel tenien poques esperances de veure renovat el procés de pau amb els palestins. D’altra banda, la pressió d’Obama ha fet reaccionar al líder del Likud i ha sorprès amb un discurs totalment nou, amb aspectes favorables als acords de pau. Netanyahu ha reconegut, per primera vegada, un estat palestí independent, ofereix diàleg als líders àrabs en qualsevol moment i lloc i anuncia que Israel no construirà nous assentaments a Cisjordània.
Netanyahu té un dilema entre mans. Si acata les condicions d’Obama es veurà obligat a formar un Govern d’unitat amb la líder de l’oposició, Tzipi Livni; i si decideix no seguir les propostes del líder nord-americà aïllarà Israel i posarà en perill la vital aliança amb Estats Units. A l’espera d’una posició ferma, les seves paraules ja han tingut detractors. Yasser Abed Rabo, portaveu de l’ANP, assegura que "el seu discurs no val res. Netanyahu és un estafador, un impostor i un mentider".

REFLEXIÓ EUROPEA

2009-06-09T18:17:00.000+07:00

Les xifres parlen per sí soles. La majoria dels ciutadans cridats a les urnes el passat diumenge es van quedar a casa. Concretament, només hi va haver un 43,6% de participació de mitja als 27. Les eleccions europees que passen sense pena ni glòria, van acabar donant la victòria a la dreta, que té a partir d’ara la responsabilitat de treure Europa de la crisi, amb més de cent eurodiputats més que l’esquerra socialdemòcrata. A Espanya, l’alta abstenció i els resultats que afavoreixen als populars suposen un vot de càstig pel govern actual.
Els sondejos anunciaven una principal protagonista pel 7-J: l’abstenció. La falta d’interès era constant en la campanya electoral, però la realitat va superar la ficció. Els resultats de l’última convocatòria preocupen per la poca participació, tan a nivell europeu com espanyol, i per la indiferència dels ciutadans vers el projecte europeu. Des que l’Eurocàmera s’obrís al sufragi universal, el 1979, el nivell de participació de les eleccions d’enguany ha marcat un nou mínim, precedit pel de les eleccions de 2004. En cap dels casos es va aconseguir que la meitat dels possibles votants es dirigissin a un col·legi electoral.
A Espanya l’abstenció va arribar al 54%, no obstant, exceptuant vuit comunitats autònomes, el nivell de vot va augmentar. Destaca la baixa participació a Aragó, Navarra, Castella la Manxa, País Basc, Múrcia i La Rioja. Mentre que el menor registre de vots, amb Ceuta i Melilla, va tenir lloc a les Illes Balears, amb un 36,02%, i Catalunya, amb un 37,53%. D’altra banda els vots van augmentar especialment a la Comunitat Valenciana, amb gairebé tres punts més que les eleccions anteriors. El cas Gürtel, el tema de corrupció de membres del Partit Popular que ha emplenat l’agenda setting dels mitjans els últims mesos, no va perjudicar el partit representat per Francisco Camps, el president autonòmic imputat en el propi cas. El PP va obtenir el 52,30% dels vots, imposant-se al 37,42% del PSOE. Aquest només és un exemple del triomf de la dreta al cas espanyol. Rajoy, amb la seva política i l’ajuda de la poca participació, va aconseguir superar al PSOE a tretze de les comunitats espanyoles. L’eufòria es va apoderar del líder popular durant la celebració dels resultats electorals al carrer Gènova de Madrid. Com sempre passa, els polítics obliden l’important detall del percentatge de participació. A falta de vots, guanyar al partit opositor és satisfacció suficient. El PP guanya el PSOE, aquest és el titular que només volen llegir. I, tanmateix, els serveix per augurar un futur canvi de govern davant la derrota de Zapatero en aquestes eleccions. No s’ha d’obviar que es tracta d’unes eleccions europees. Malgrat això, la campanya va adquirir una dimensió nacional que va servir als ciutadans per pronunciar-se contra el govern que lideren els socialistes. El vot del diumenge 7 de juny va adquirir dimensions pròpies d’un càstig per Zapatero, davant la seva gestió de la crisi econòmica. Va ser un toc d’atenció. Però potser no era el moment de pronunciar-se a favor d’un govern o no, simplement tocava enfocar la vista cap Europa. Espanya no és el melic del món, Europa també és el nostre futur i depenem de la seva actuació. L’elecció ja està feta i tots hem d’acatar el que es dicti des del Parlament europeu. S’hagi votat o no.

L'HOME A L'OMBRA

2009-06-05T19:18:00.006+07:00

Ahir llegia a la portada d'El País: "Los asesores de Mayor [Oreja, candidat popular a les eleccions europees] creen que ofrece un perfil "muy de derechas"". I és que, com bé es detalla a la notícia, el principal assessor de la campanya del PP en les eleccions de 2008, Antonio Sala, ha tornat a ser protagonista aquests últims dies. L'inventor de la famosa "niña de Rajoy" torna a ser notícia. Mayor Oreja va encarregar a la seva consultora, Ostos y Sola, acabar de perfilar la seva imatge de cares a les eleccions europees del proper diumenge. D'una investigació exhaustiva de 1700 enquestats, Sala ha tret les seves conclusions i, a partir d'aquí, busca els punts que cal potenciar d'Oreja per aconsegir la victòria a les urnes. Els estrategues de la candidatura del popular han extret unes recomanacions, els aspectes positius del Partit Popular i del PSOE, així com una interpretació del sondeig d'opinió. Cal valorar els punts a favor i en contra, per convertir-los en oportunitats i millorar cada aspecte.

D'aquesta informació electoral destaco la figura dels assessors d'imatge o spin doctors. Normalment oblidats per la majoria de públic, són el gran recolzament dels polítics. Són estrategues, aquells personatges que sempre estan a l'ombra del polític, a darrere amagat. Són la seva veu de la consciència. La seva funció resulta ser contrària a la dels mitjans de comunicació. Ells volen tapar o maquillar el que els mèdia volen publicar. Són consultors en comunicació i política i es basen en estudiar la demanda dels ciutadans i presentar-los una solució en forma de personatge polític. Els spin doctos marquen les directrius comunicatives, tot està molt pautat, no deixen excessiva llibertat d'acció i expressió perqùè segueixen una estratègia molt clara. Els candidats s'adapten al que dicten els consultors, fet que provoca que aquests també marquin directrius polítiques, perquè acoten la seva acció política. Al cap i a la fi, doncs, els polítics no són més que titelles. Però ells es deixen fer, perquè saben que una estratègia de comunicació ben estudiada i pautada és sinònim de triomf.

Molts dels polítics del panorama nacional, i internacional, no serien ningú sense els seus homes de confiança, els estrategues que els han portat l'èxit. En la societat actual tot és pura imatge i a l'esfera política el marketing polític, vendre unes necessitats que els ciutadans creuen que volen satisfer, és simplement imprescindible.

ESPORTS I POLÍTICA II

2009-06-05T01:18:00.000+07:00

Avui el fet que trenca els esquemes de l'agenda polítca és la informació que es publica a la premsa espanyola, com a La Vanguardia, sobre un debat entre dos polítics: un del govern espanyol i un del català. Alfredo Pérez Rubalcaba i Antoni Castells, el ministre d'Interior i el conseller d'Economia, respectivament. Fins aquí res d'estrany, una reunió entre dos càrrecs polítics no altera cap agenda. Però el tema sí desentona: el futbol. Encara que hagi finalitzat la Lliga espanyola, els seguidors no deixen de banda la rivalitat entre el Real Madrid i el Futbol Club Barcelona. Per aquest motiu, Rubalcaba, madridista consagrat, i Castells, culé de raça varen debatre, en una conversa animada i amb sentit de l'humor, sobre aquesta enemistat tradicional. Els dos polítics tenien preparats els seus arguments, encara que, amb la celebració del Triplet del Barça encara recent, el conseller tenia el vent a favor.

TOT EL QUE PUJA, INEVITABLEMENT, BAIXA

2009-06-04T19:14:00.007+07:00

Em volia mantenir al marge del fenomen social dels últims mesos, més que res per no seguir el joc mundial que s'ha generat al voltant de Susan Boyle. Però el tema ha tocat sostre. L'escocesa, una dona soltera a l'atur, va esdevenir una estrella mediàtica des que es presentà al concurs televisiu "Britain's Got Talent". Davant de tres jutges i el públic va demostrar el seu gran potencial vocal, trencant tots els esquemes, ja que per la seva aparença semblava que anés disposada més a fer el ridícul que altra cosa. El cas és que tots es van fer una idea equivocada i l'aparició de la dona va ser un boom mundial (el video de la seva participació al concurs va superar tots els rècords de visita al canal youtube). Ja des de llavors s'especulava amb un possible muntatge, ja que el jurat del concurs, que havia expressat una gran sorpressa en esoltar la veu de Boyle, havien de saber quin era el talent de la dona abans que ella passés a actuar davant del públic. Per tant, la seva aparició no venia del no res. El cas és que Susan Boyle va passar de ser una completa desconeguda a aparèixer a les portades de revistes i diaris sensacionalistes... I la final del concurs va arribar la qual, contra tot pronòstic, no va guanyar l'estimada Boyle. Comença el declivi d'una estrella que va aconseguir l'èxit d'un dia per l'altre. És normal que la premsa sensacionalista britànica es fés ressó de l'assimilació del fracàs de la dona, però calia que diaris espanyols d'un cert prestigi, com El País, treiessin a portada l'estat de Susan Boyle? Sembla que sí. L'ingrés de l'escosesa en un psiquiàtric després de la final del concurs en què va ser derrotada per un grup de ball era una notícia d'interés mundial... La pressió dels mitjans de comunicació, que han convertit a Boyle en un personatge sense intimitat (reocordem que van publicar que la dona no havia perdut la virginitat i es va especular amb la seva participació a una pel·licula porno), li ha passat factura. Pobre Susan, una dona innocent que ha estat carn de canó pels mass media. Ara, sen dubte, el seu estat de salut mental continuarà proporcionant a la premsa i demés mitjans tema de conversa per emplenar les portades.

L'EXÈRCIT DE MOLTS, ESTIMAT PER ALGUNS

2009-06-01T03:01:00.003+07:00

Coincidint amb la festivitat de Sant Ferran, Santander va ser l'escenari dels actes commemoratius del Dia de les Forces Armades espanyoles. Una de les majors exhibicions aeronavals presenciada per més de cent mil persones. La tradicional desfilada, el vistós desplegament dels efectius dels tres exèrcits: terra, mar i aire, s’anul·là per motius pressupostaris. La crisi ens afecta a tots, i és que s'ha convertit en un bé comú, millor dit un mal comú. No obstant, Defensa va cuidar fins l’últim detall: presentació dels nous vehicles blindats pel transport de tropes en missions internacionals, exhibició militar i jurament de bandera.

Les edicions del Telediario de TVE tampoc van resistir-se a la festivitat del dia i va oferir un extens reportatge mostrant el gran impacte que havien tingut els actes a la capital de Cantàbria i les impressions de les personalitats polítiques assistents. Imatges des de l'aire (per tant, helicòpters propis per poder enregistrar les imatges dels vehicles militars aeris), des del mar (tres quartes parts del mateix amb embarcacions) i des de la mateixa platja on tenia lloc l'espectacle (no vehicles especials però sí diverses unitats mòbils per poder captar fins l'últim racó dels 3 kilòmetres de costa que emplenaven els assitents).
La missió de les Forces Armades és defensar la integritat i seguretat de l’Estat. El poble, en general, mostra el seu recolzament i sintonitza amb elles. Per això, els actes s’oferien per compartir valors i experiències entre militars i civils. El simulacre, a càrrec d’un miler de militars, d’un rescat de tres ostatges segrestats per un grup rebel es guanyà l’admiració dels presents. Aquella imatge remuntava als veterans als anys de mili, quan estaven disposats a donar “fins a l’última gota de sang” per Espanya. Ara, però, la visió ha canviat, els militars potencials tenen altres sentiments: “m’ha agradat molt. Sobretot quan hem matat als terroristes”, confessava un nen que havia vist l’actuació militar. Tanmateix, aquesta diada, on els “viva España” i l’himne nacional no cessen, comporta un dilema d’Estat: escollir sigil·losament la seu dels actes. Principalment per evitar temptacions separatistes i estalviar a aquells que gaudeixen de la Marxa Reial unes xiulades molestes.

Un esdeveniment molt ben cobert per la televisió espanyola pública, la televisió de tots. Aquesta vegada, ens estalviem les dimissions (recordant el cas del cap d'esports de TVE) i gaudim de l'espectacle que ens ofereix la primera cadena.

COPA, LLIGA I CHAMPIONS

2009-05-28T17:17:00.000+07:00

L’estimació a uns colors paralitza el país. Estudiants, doctors, mecànics, periodistes,...i polítics sucumbeixen a l’encant del Barça. Ahir vam viure el dia més futbolístic de l’any, alguns diuen que va ser el partit del segle. Sé que aquest esport mou masses, sé que el Barça ha fet una temporada immillorable i sé que aconseguir el Triplet és una proesa d’autèntiques estrelles. Però no entenc per què el dimecres 27 de maig l’única notícia fos el club català. L’agenda política va desaparèixer durant 24 hores i en l’àmbit internacional només apareixia senyalada la capital italiana, on es concentraren tots els enviats especials? Dons sí, ahir va ser una jornada esportiva sense precedents. Les autoritats espanyoles no podien faltar a l’enfrontament Barça-Manchester. Si al país que representen succeïa algun fet rellevant, ells tenien l’excusa d’estar a milers de kilòmetres. També el govern català estava ben representat a Roma i, per l’emoció del partit, van oblidar la reunió mundial Carbon Expo 2009, el conseller de Medi Ambient va plantar a la cimera. Era millor la foto a la llotja de l’Olimpic que a la inauguració de la fira. Ser culé s’anteposa al càrrec polític.

TV3 va canviar radicalment la seva programació per centrar-la en la jornada a Roma. Antena 3, que tenia els drets d’emissió, promocionava insistentment el partit i les bufandes blaugranes apareixien a tots els programes. Ara resulta que el Barça, que és més que un club, té més seguidors que mai, surten per sota les pedres, tothom està orgullós del seu equip. El futbol també és així. Quan l’equip guanya tots el recolzen. Però quan perd, ningú en vol saber res. Si uns colors es porten al cor, no es poden amagar en una mala època. L’afició d’un equip és com la vida conjugal, s’ha d’estar en allò bo però també en allò dolent.

PETITES REFLEXIONS...

2009-05-26T17:20:00.007+07:00

Incomprensible
Si al país on vivim ja s’ha arribat a l’extrem de cobrar per anar al lavabo no ens ha d’estranyar que per evacuar a un home amb símptomes de cardiopatia i deshidratació, que es trobava a la 22ª marxa de Gràcia a Montserrat, els serveis sanitaris haguessin de pagar els bitllets del Cremallera, ja que “la pela és la pela” i 20,20 euros són molts euros en temps de crisi.

Massa exigència
La companyia aèria Ryanair ha solventat, oferint nous bitllets amb data màxima a l’1 de juny o el retorn dels diners, una nova crisis que va causar la boira a l’aeroport de Girona-Costa Brava i va impedir enlairar-se deu vols, fet que provocà la indignació màxima dels viatgers, lògicament enfadats amb l’empresa de servei lowcost perquè ells preferien volar cap als seus destins i deixar en mans de la meteorologia les seves vides.

Ironia de la vida

A mesura que avança la història evoluciona la societat i el musical “The producers” de Mel Brooks, una comèdia satírica que s’ha estrenat al teatre Admirals Palast de Berlín, suposa un abans i un després en la cultura alemanya que ara se’n riu del seu gran dictador, Adolf Hitler, que si veiés l’actor gay que l’interpreta a l’escenari es remouria en la seva tomba, un privilegi que ell té, no com tots els jueus que varen perdre la vida durant el seu règim.

ESPORTS I POLÍTICA

2009-05-21T03:54:00.000+07:00

A falta de temes polítics que interessin a l’opinió pública, el futbol ocupa l’agenda setting actual. La proposició que el Partit Popular defensa avui a la comissió de Seguretat i Mobilitat de l’ajuntament de Barcelona se centra en la gestió del consistori en les celebracions de les victòries del Barça. Retreuen l’emplaçament del festeig a la Plaça Catalunya i reclamen una nova localització pel respecte a la convivència ciutadana. Una festa que porta cua i una altra que, a l’espera de saber si realment es produirà el 27 de maig, comporta un seguit d’impressions.
La pilota va de teulat en teulat, tots units en la celebració però ningú vol organitzar la festa a casa seva. La institució dirigida per Laporta no s’acaba de mullar. No serà que el propi Club no vol que els seus socis destrossin el mobiliari del Nou Camp, immersos en una eufòria descontrolada si s’aconsegueix el tercer títol, com han fet en les darreres victòries festejades a Plaça Catalunya i Canaletes? L’alternativa que proposen és el Miniestadi, pendent de negociacions i restriccions com l’accés a l’herba. Els mitjans també pugen al cavall futbolístic. Antena 3, que té els drets d’emissió de la final de la Champions League, està negociant amb l’ajuntament de Barcelona un emplaçament de la ciutat apte per a la retransmissió del partit en obert. Això sí, el lloc triat ha ser emblemàtic, que no es digui que la cadena espanyola no pot organitzar una bona festa en un punt conegut de la ciutat comptal en honor a l’equip català. Per la seva banda, TV3 continuarà ocupant la Plaça Catalunya.
Amb la deslocalització de les celebracions blaugranes el que s’aconseguirà és repartir els aldarulls i els indesitjables que destrossen no només el mobiliari urbà sinó també la mateixa festa de la victòria. No obstant, no tirem coets abans de temps ja que, abans de celebrar-ho, cal jugar bé i guanyar la Lliga de campions.

VICTÒRIA AMB CONSCEQÜÈNCIES

2009-05-14T17:43:00.000+07:00

Al camp, indiscutiblement, el Barça va brillar; però a Catalunya l’eufòria va donar pas a la desgràcia. El futbol de qualitat va portar la Copa del Rei als blaugranes i la celebració del primer títol de la temporada no es va fer esperar. Al mateix escenari de Mestalla les aficions dels dos equips de futbol van donar una lliçó, posant-se en peu en acabar el partit per agrair als jugadors el seu joc. En canvi a casa dels culés la victòria va tenir altres protagonistes. Un mort i 50 detencions són el balanç d’una matinada plena d’emocions. Una accidental caiguda al riu Onyar va acabar amb la vida d’un jove gironí de 30 anys. I els desordres públics, danys i atemptats contra agents de l’autoritat són les acusacions que fan front els detinguts a Barcelona, cinc d’ells menors d’edat.
Que gran és el futbol i quina capacitat de convocatòria té. No es pot obviar que el futbol és l’àmbit més seguit per la població espanyola. La política, per exemple, desapareix davant un partit de futbol. Els colors d’un equip es porten al cor i, com diu el seu lema, el Barça és més que un club. Això és indiscutible. No obstant, la celebració d’una victòria no és excusa per perdre els papers desorbitadament. Tots els seguidors futbolístics porten al límit la seva admiració cap al seu equip, però uns amb més educació que d’altres. A la Plaça Catalunya i la font de Canaletes es van arribar a concentrar 40.000 persones i els assistents confirmen que, a altes hores de la matinada, després d’hores de celebració, la seva integritat física corria cert risc. Cal arribar a aquests extrems? D’aquesta manera només s’aconsegueix que els que realment senten els colors i volen gaudir de la victòria del seu equip acabin passant una mala experiència per culpa d’alguns radicals que prefereixen divertir-se llençant semàfors i altres objectes contra vehicles policials. Quina manera de celebrar un títol.

QUÈ S'AMAGA RERE UNA FOTOGRAFIA?

2009-05-13T23:00:00.003+07:00

Aquest matí he comprovat el poder que té una fotografia. Fullejant la publicació d'El País a primera hora del matí m'han cridat l'atenció les tres fotografies que apareixen a la secció d'España. El tema que il·lustraven, lògicament, era el debat sobre l'estat de la nació. Al llarg d'aquests dos dies se n'ha parlat molt extensament, la jornada d'ahir va obrir telenotícies i omplia les portades de la premsa escrita. I avui era el dia de treure conclusions. No obstant, un altre objectiu és cridar l'atenció al lector ja que aquest podria estar una mica saturat de la jornada política al Congrés dels Diputats. Dons bé, el fotògraf d'El País, Uly Martín és l'autor de les tres instantànies. En la primera d'elles apareixen Pedro Solbes i Elena Salgado saludant-se, mentre el President del Govern resta al seu lloc observant la salutació. La cara de Zapatero? un mapa. No hi havia una atra on surtissin tots afavorits? Bé, la tercera foto és a pàgina i mitja i es veu el President d'esquenes mentre l'aplaudeixen, unes mans sobresurten pel costat esquerra. Considero que el titular no va amb el titular ja que aquest fa referència a algunes de les opinons i paraules que es van dedicar el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, i el President Zapatero. I precisament és la segona fotografia (l'he deixat per comentar-la al final) la que reflexa més les posicions contràries dels polítics.

En ella es veu a Rajoy amb una posició de mans que sembla el símbol de la victòria, i per darrera està projectada en una pantalla la imatge de Zapatero escoltant, amb cara de pocs amics, al seu opositor. La composició de la fotografia és excel·lent i el moment en què es va tirar és el clau: un gest, una fotografia. D'aquesta foto es poden truere conclusions, com ara que Rajoy està convençut que supera en convicció al seu contrari, qui ha perdut credibilitat amb la seva gestió de la crisi econòmia... També es pot pensar en les intencions que hi ha darrere la instantània, tant del fotògraf que la fa, com del diari que la publica. Què ens volen dir amb aquesta imatge? Sigui com sigui, com tots sabem, una imatge val més que mil paraules i els mitjans ho tenen molt present per a fer arribar la informació i el seu punt de vista davant d'un fet.

LA PÍNDOLA DE LA DISCÒRDIA

2009-05-12T22:56:00.001+07:00

La notícia anunciada per la Ministra de de Sanitat, Trinidad Jiménez, i la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, feia saltar totes les alarmes. L'anomenda píndola del dia després es podrà trobar, d'aquí a tres mesos, a les farmàcies i no serà necessari tenir recepta per adquirir-la.

La venda sense límit d’edat i sense recepta trasllada la preocupació a l’ús que en faran els menors d’edat. La falta de control produeix efectes negatius en la visió d’aquesta mesura. Sense un seguiment no es pot saber quantes pastilles arribarà a prendre una noia, inconscient dels efectes secundaris que el fàrmac comporta. La píndola postcoital no és un mètode anticonceptiu, no es pot concebre com si s’anés a comprar una caixa de profilàctics, i té una càrrega hormonal molt forta. Els efectes més freqüents són les molèsties gastrointestinals, mal de cap i de pit i alteracions en el cicle menstrual.
A més el principal objectiu d’aquesta mesura anunciada per Trinidad Jiménez, reduir els embarassos no desitjats, tampoc el corroboren els països que ja l’han adoptat. Segons va revelar una investigació del “British Medical Journal”, la instauració de la píndola va provocar, al Regne Unit, un augment del nombre d’embarassos a menors d’edat. Les joves tenien 1,35 vegades més de possibilitats de quedar embarassades que les que empraven profilàctics. A més, malgrat l’educació sexual de la que gaudeixen, es va produir un increment de promiscuïtat entre adolescents que va provocar un augment del 50% en la transmissió de malalties venèries. És precís fer menció de l’experiència espanyola. Al 2001, quan es va introduir la pastilla, va demostrar no ser eficaç. Va augmentar el nombre d’avortaments de 69.000 a 77.000, tot i les 350.000 receptes de la postcoital. En resum, no s’ha aconseguit l’ús generalitzat del preservatiu en relacions esporàdiques ni la consciència que aquesta píndola no és un mètode anticonceptiu més. I, no cridem al mal temps, però, si la venda és lliure, qui no assegura que s’iniciï un tràfic d’aquestes pastilles entre els menors, com passa amb altres substàncies?

BARÇA, ALS TEUS PEUS

2009-05-03T23:07:00.008+07:00

Indiscutiblement el protagonista d'ahir va ser l'equip blaugrana. Els 6 gols que van marcar els homes de Guardiola al Bernabeu varen fer història. No només jugaven cotra l'etern rival, a casa seva, sinó que la possible remuntada del Real Madrid, seguida de dues jornades sense molta fortuna a cal Barça començava a inquietar a l'equip. No només als jugadors sinó a l'afició sencera que ja començava a posar en dubte la validesa de l'equip per guanyar el títol que otorga la Lliga BBVA. Malauradament els grans resultats aconseguits fins el moment podien haver passat a la història d'una ventada si els jugadors no haguessin respós a la jornada d'ahir. Els culés els haguéssin "crucificat"...

Haig de confessar que mai m'ha apassiont el futbol, fins i tot podria assegurar que no havia vist un partit sencer en tota la meva vida. Aquest aspecte ha canviat des d'aquest any bàsicament per dos motius. El primer és que vivint amb dos culés és difícil no veure cada dos per tres un partit a la televisió amb el Barça de protagonista. La segona raó són els meus estudis i, espero que com a consceqüència, la meva futura professió. Estudiant periodisme és fonamental estar al dia de tota l'actualitat, sense deixar de banda els esports. És fonamental conèixer el llenguatge de cada àmbit i ser capaç de fer una crònica de tot. Així doncs a l'assignatura de Redacció Periodística vam haver de fer una crònica del partit que van disputar el Barça i l'Espanyol, un derbi català molt emocionant considerant que el cuer de la liga va guanyar al líder. I resulta que fou el primer partit que vaig veure sencer de futbol. I aquí comença la meva història amb aquest esport. No és que m'hagi tornat una gran aficionada, però com a catalana sempre m'he consierat culé i ara tinc una raó de pes. Realment m'il·lusiono amb els partits i em poso en tensió quan el resultat o l'ocasió és d'alló més emocionant. Aquest dissabte era una d'aquestes ocasions. No cal repetir el que tothom ja sap o ha vist pels mitjans...un gran partit i un futbol extraordinari el del Barça. Amb trobades així el futbol aconseguiex més seguidors, com una servidora.

Derivada d'aquest gran resultat és l'actuació dels mitjans davant del fet. M'ha cridat considerablement l'atenció que els informatius de T5 d'aquest migdia obrissin el sumari amb el resultat del partit i lloant l'actuació del Barça. Sé que el futbol mou masses però no hi havia cap notíca d'àmbit internacional més destacada? L'emoció guanya a la raó, i el partit dels dos grans rivals és una data remarcada als calendaris de moltíssims espanyols, les dades d'audiència d'aquestes jornades ho confirmen.

L'altra punt important per la cultura catalana que ve de la jornada futbolística és el paper de l'entrenador del Barça a la roda de premsa. Pep Guardiola a la sala de l'estadi del Bernabeu, a Madrid, va respondre a les preguntes dels periodistes en dos idiomes. Primerament va respondre als mitjans nacionals en castellà. I, en acabat, el conductor de la roda de premsa va donar pas als mitjans catalans a qui Guardiola va contestar més animat les preguntes, sabent que molts catalans estaven esperant unes declaracions seves després del gran triomf a casa l'enemic. És el primer català en respondre en català (necessària la repetició) durant una roda de premsa a Madrid.

ACTORS INFLUENTS EN SITUACIONS DE CRISI

2009-04-27T23:37:00.002+07:00

Aquest matí a les 8:40 pujava les escales de l'estació de tren de Girona i em dirigia a la via 2 quan un noi, amb discapacitats mentals aparents, alertava als viatgers cridant: "vamos a morir todos. Ha llegado la gripe que nos matará, la de los cerdos!". Lògicament l'espectacle d'aquest manifestant ha estat lamentable però ha aconseguit que tots els que agafàvem el tren rumiéssim sobre un problema latent que no podem deixar de banda: la grip porcina i els seus efectes.

El brot d'aquesta grip va aparèixer a la ciutat de Mèxic i ja han mort 81 persones, 26 de les quals s'han confirmat que són pel virus H1N1. A La Vanguardia que he comprat per llegir-me durant el trajecte no donàven molta importància als 3 casos apareguts ahir mateix a Catalunya, dos d'ells a la província de Girona. L'alerta sobre una nova grip a Espanya encara no ha arribat amb urgència però la gent ja comença a parlar i la por a una pandèmia no trigarà gaire a sorgir. De ben segur que el rumor viatjarà molt més ràpid que el propi virus... però el cas és que si hi ha possibles afectats a les nostres pròpies ciutats el problema no ens queda tan lluny, ja ha traspassat l'Atlàntic. La globalització existeix per allò bo i per allò dolent.

En aquests casos els mitjans de comunicació són uns actors més, és necessari, pel bé de la població, que treballin amb col·laboració amb les autoritats sanitàries perquè són els propis periodistes els que faran arribar qualsevol notícia, sigui bona o dolenta, de l'evolució d'aquesta grip. Els ciutadans d'arreu del món es basen en la informació que poden aconseguir a partir dels mass mèdia, són les fonts principals d'informació i, com a tals, s'han d'assegurar una veracitat absoluta de les dades. Qualsevol pas en fals d'un mitjà de comunicació podria causar autèntic pànic entre la població. En casos d'epidèmies, on s'informa de xifres que tracten humans directament, com persones afectades o víctimes mortals, és bàsic anar a la font directa per corroborar els fets. Els mitjans tenen en les seves mans el receptor, l'emissor, el canal, el context i el missatge en aquestes situacions. Bàsicament els mèdia completen el cicle informatiu. Confiem en el seu criteri.

EL CATALÀ I EL NOU MITJÀ

2009-04-25T16:40:00.003+07:00

Existeix la ràdio, la premsa, la televisió, internet i Youtube, un canal multimèdia que es podria considerar com un nou mitjà de comunicació pel seu poder divulgatiu. Dons bé, aquest canal que permet veure, penjar, comentar i enviar videos estudia incorporar la llengua catalana al seu format. Segons publica avui La Vanguardia el lloc web està estudiant introduir el català pels múltiples usuaris catalans que té el servidor i la necessitat d'una centralització.

ELS MITJANS IN SITU

2009-04-23T16:35:00.006+07:00

Mai havia passat un 23 d'abril a la ciutat de Barcelona i aquest any he pogut viure en primera persona el gran moviment mediàtic que el Sant Jordi comporta. A Girona, com a la resta de Catalunya, el dia del llibre i la rosa es viu amb molta expectació i els carrers també s'emplenen de gent i paradetes... però a Barcelona sembla una bogeria! (en el bon sentit de la paraula, és clar) Sobretot el que és Plaça Catalunya i Rambla i carrers del voltant, la gent sembla que surti per sota les pedres. El dia d'avui ha sigut, de ben segur, un dels més calorosos d'aquest any, i a tots ens agrada gaudir d'un dia com aquests i més si coincideix amb la diada de Sant Jordi que encara estem més contents (i és que hem et que sigui un dia especial). Avui no teniem classe i he aprofitat per anar a donar una vota pel centre... idea original en un dia com avui... No hi faltava ningú! nens, gent gran, joves, tristes, venedors, escriptors,... i periodistes i mitjans arreu! Sabia que els mitjans de Barcelona es desplaçaven per aconseguir bones declaracions dels barcelonins i els escriptors que signen els seus llibres en aquest dia tan assenyalat, però desconeixia que tots lluitesin pel millor lloc de la Plaça per a fer els seus programes en directe. Realment no només era una desfilada de gent que passejava sinó que semblava més una reunió meidàtica fora de sèrie. I és que, com ha explicat TV3, "la Diada de Sant Jordi ha estat la protagonista de la programació de les diferents cadenes de Televisió de Catalunya. Durant tot el dia, el canal 3/24 ha fe el seguiment de l'actualitat pròpia de la jornada, amb connexions en directe amb els principals punts d'interès de les quatre capitals catalanes." Mitjans com TV3, la BTV i Catalunya Ràdio han estats presents amb els seus programes en directe al llarg d'aquest dia per fer arribar a tots aquells que no s'han pogut desplaçar al centre de la capital catalana a viure en persona la gran Diada.

La presència en el lloc del fets és una de les premises bàsiques del periodisme cada mitjà com a bon comunicador intenta retransmetre en viu i endirecte les emocions que aquest dia desperta. No obstant, el dia de Sant Jord ja no té 2 protagonistes sinó 3: el llibre, la rosa i una càmera/micròfon. És un dia que fa goig i val la pena enregistar-ho.

Els matins (TV3)
El club (TV3)

Benvolguts i benvolgudes!

2009-04-22T16:10:00.001+07:00

Aquesta és la primera entrada d'un bloc dedicat a fer una petita reflexió dels temes del món informatiu d'actualitat que més ens poden cridar l'atenció. Es tracta d'un espai acadèmic per l'assignatura Seminari d'Anàlisi de l'Actualitat de Periodisme. Un lloc multmèdia que es basarà en comentar temes d'àmbit nacional i internacional d'una certa rellevància i que serveixin com base d'estudi per a comprendre la societat de la informació en què vivim. Tot això sota el meu humil punt de vista que pot crear o no opinions contràries, les quals amb molt de gust tindré en compte. Com estudiant de periodisme m'interessa el paper que juguen els mitjans de comunicació i, per aquest motiu faré especial menció a l'enfoc que els mèdia fan dels diferents temes.

Benvinguts a una particular reflexió de l'actualitat que ens envolta.