Em volia mantenir al marge del fenomen social dels últims mesos, més que res per no seguir el joc mundial que s'ha generat al voltant de Susan Boyle. Però el tema ha tocat sostre. L'escocesa, una dona soltera a l'atur, va esdevenir una estrella mediàtica des que es presentà al concurs televisiu "Britain's Got Talent". Davant de tres jutges i el públic va demostrar el seu gran potencial vocal, trencant tots els esquemes, ja que per la seva aparença semblava que anés disposada més a fer el ridícul que altra cosa. El cas és que tots es van fer una idea equivocada i l'aparició de la dona va ser un boom mundial (el video de la seva participació al concurs va superar tots els rècords de visita al canal youtube). Ja des de llavors s'especulava amb un possible muntatge, ja que el jurat del concurs, que havia expressat una gran sorpressa en esoltar la veu de Boyle, havien de saber quin era el talent de la dona abans que ella passés a actuar davant del públic. Per tant, la seva aparició no venia del no res. El cas és que Susan Boyle va passar de ser una completa desconeguda a aparèixer a les portades de revistes i diaris sensacionalistes... I la final del concurs va arribar la qual, contra tot pronòstic, no va guanyar l'estimada Boyle. Comença el declivi d'una estrella que va aconseguir l'èxit d'un dia per l'altre. És normal que la premsa sensacionalista britànica es fés ressó de l'assimilació del fracàs de la dona, però calia que diaris espanyols d'un cert prestigi, com El País, treiessin a portada l'estat de Susan Boyle? Sembla que sí. L'ingrés de l'escosesa en un psiquiàtric després de la final del concurs en què va ser derrotada per un grup de ball era una notícia d'interés mundial... La pressió dels mitjans de comunicació, que han convertit a Boyle en un personatge sense intimitat (reocordem que van publicar que la dona no havia perdut la virginitat i es va especular amb la seva participació a una pel·licula porno), li ha passat factura. Pobre Susan, una dona innocent que ha estat carn de canó pels mass media. Ara, sen dubte, el seu estat de salut mental continuarà proporcionant a la premsa i demés mitjans tema de conversa per emplenar les portades.
dijous, 4 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada