La notícia anunciada per la Ministra de de Sanitat, Trinidad Jiménez, i la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, feia saltar totes les alarmes. L'anomenda píndola del dia després es podrà trobar, d'aquí a tres mesos, a les farmàcies i no serà necessari tenir recepta per adquirir-la.
La venda sense límit d’edat i sense recepta trasllada la preocupació a l’ús que en faran els menors d’edat. La falta de control produeix efectes negatius en la visió d’aquesta mesura. Sense un seguiment no es pot saber quantes pastilles arribarà a prendre una noia, inconscient dels efectes secundaris que el fàrmac comporta. La píndola postcoital no és un mètode anticonceptiu, no es pot concebre com si s’anés a comprar una caixa de profilàctics, i té una càrrega hormonal molt forta. Els efectes més freqüents són les molèsties gastrointestinals, mal de cap i de pit i alteracions en el cicle menstrual.
A més el principal objectiu d’aquesta mesura anunciada per Trinidad Jiménez, reduir els embarassos no desitjats, tampoc el corroboren els països que ja l’han adoptat. Segons va revelar una investigació del “British Medical Journal”, la instauració de la píndola va provocar, al Regne Unit, un augment del nombre d’embarassos a menors d’edat. Les joves tenien 1,35 vegades més de possibilitats de quedar embarassades que les que empraven profilàctics. A més, malgrat l’educació sexual de la que gaudeixen, es va produir un increment de promiscuïtat entre adolescents que va provocar un augment del 50% en la transmissió de malalties venèries. És precís fer menció de l’experiència espanyola. Al 2001, quan es va introduir la pastilla, va demostrar no ser eficaç. Va augmentar el nombre d’avortaments de 69.000 a 77.000, tot i les 350.000 receptes de la postcoital. En resum, no s’ha aconseguit l’ús generalitzat del preservatiu en relacions esporàdiques ni la consciència que aquesta píndola no és un mètode anticonceptiu més. I, no cridem al mal temps, però, si la venda és lliure, qui no assegura que s’iniciï un tràfic d’aquestes pastilles entre els menors, com passa amb altres substàncies?
A més el principal objectiu d’aquesta mesura anunciada per Trinidad Jiménez, reduir els embarassos no desitjats, tampoc el corroboren els països que ja l’han adoptat. Segons va revelar una investigació del “British Medical Journal”, la instauració de la píndola va provocar, al Regne Unit, un augment del nombre d’embarassos a menors d’edat. Les joves tenien 1,35 vegades més de possibilitats de quedar embarassades que les que empraven profilàctics. A més, malgrat l’educació sexual de la que gaudeixen, es va produir un increment de promiscuïtat entre adolescents que va provocar un augment del 50% en la transmissió de malalties venèries. És precís fer menció de l’experiència espanyola. Al 2001, quan es va introduir la pastilla, va demostrar no ser eficaç. Va augmentar el nombre d’avortaments de 69.000 a 77.000, tot i les 350.000 receptes de la postcoital. En resum, no s’ha aconseguit l’ús generalitzat del preservatiu en relacions esporàdiques ni la consciència que aquesta píndola no és un mètode anticonceptiu més. I, no cridem al mal temps, però, si la venda és lliure, qui no assegura que s’iniciï un tràfic d’aquestes pastilles entre els menors, com passa amb altres substàncies?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada